dilluns, 30 d’agost de 2010

quan l'ocupació esdevé un estat de l'ànima



Massimo Carlotto es definia a si mateix com un clandestí a l'atzar quan es va passar la vida fugint de la justícia italiana per haver format part de Luita continua. Carlotto, en el seu llibre autobiogràfic ens obre el seu cor i explica les infinites peripècies per tal de poder sobreviure en aquest món i flotar entre aigües anomenades Mínima expressió de la llibertat. Ell ho diu, que per molt que no estigués entre reixes, seguia oprimit i la clandestinitat esdevenia com el blues, un estat de l'anima.


Rellegint el llibre he pensat sovint amb Palestina, però lluny d'elucubracions intel·lectuals, anàlisis o estudis. Senzillament hi penso, penso en tot allò que hem vist al llarg d'aquest viatge. El que ens han explicat a cada visita, trobada o quan Joujou ens explicava que era ser palestí a les nits, amb els estels de Nablus per paraigües. Bé, potser hauria d'explicar que abans que arribessin els músics, jo ja portava dos mesos per terres palestines. I com d'altres companys de la Xarxa, ja coneixia aquest Poble.


Si heu seguit les aportacions dels músics en aquest bloc, haureu pogut copsar fins a quin punt la ocupació sionista forma part de la vida quotidiana de cada palestí i palestina. Jo no us en donaré més exemples, és evident el que està passant i arribats aquí, qui no es posicioni envers la solidaritat amb els febles i els ocupats, no té raó de definir-se com a ésser humà. És exasperant com a dia d'avui, a casa nostra, encara et trobes amb gent que dóna suport a l'estat d'Israel, i sense que la vermellor els esclati a la cara! I això resulta molt curiós quan veus que a les manifestacions que es duen a terme als territoris ocupats hi creix la presència israeliana.


Ja hem tornat a casa fa uns dies, a la nostra realitat, amb molta feina per endavant. I amb un projecte preciós que no seria possible sense la implicació de cada un dels músics que han participat enguany. Si hagués de definir com els he vist a Palestina, us diria que de la manera més humil han fet més gran l'escletxa de llum i esperança. La clivella de l'ànima ocupada que entre tots i totes hem de fer créixer, no oblidant i cridant fins que se'ns esguerri la veu.

Singu, Pau, ro, Guillamino, seguí, pere, Jmarc, Nadal, Arnau i Bolu. Mahmud Darwish va escriure:"Y escribimos nuestros nombres, piedra tras piedra..." vosaltres teniu les cançons!

va per vosaltres: