mal d'altura

shhttt....no parlo perquè no vull que tot plegat s'escapi, esperem que tot vagi bé!!!

MIQUEL GIL I NABIL en concert

La Xarxa D'enllaç amb Palestina i amb el suport del CSA CAN VIES, us convida al:

CONCERT SOLIDARI AMB PALESTINA

amb les actuacions de MIQUEL GIL i NABIL (cantautor palestí-català)

Dissabte 18 de juliol
a les 20:00h a la Capella de Can vies

Per l'autogestió dels i les brigadistes d'enguany col.labora amb un bo d'ajut de 5 euros.

us hi esperem,

la solidaritat és la tendresa dels pobles..

big zoo

foto: mushir

Vens de Calàndia, poble conegut pel que anomenen ara Terminal de mur, o mahsum, com molt bé coneixen els palestins. Penses que ja no et pots trobar amb més controls militars fins que el taxi-bus on viatges trepitja les afores de la ciutat, de la llum i les olors. Per entrar a Jerusalem, sempre i quan vinguis de territoris ocupats, el viatge se't fa bastant entretingut. Ensenyes el passaport d'internacional a punta de metralleta i el cor se't fa petit quan veus que una dona d'avançada edat s'ha de quedar al mig de la carretera, amb els cistells plens, perquè no compleix els requisits burocràtics segons els soldats. te'n adones de fins a quin punt la normalitat s'ha menjat part de la dignitat de tot un poble, que resta oprimit dia rera dia en el que ells mateixos qualifiquen resignats, d'un gran zoo. Tot i així, un trajecte com aquest, també et fa ser conscient de que seguir superant els obstacles, resistir i continuar amb la quotidianitat arribant a fer realitat les petites grans essències de cada jornada, són d'aluguna manera una aportació a fer front l'ocupació.

II-SP

Una nova manera d'entendre la lluita, que una vegada més demostra la fal.làcia amb la que es vesteix aquest territori mal anomenat espanya.

crae

“El desglaç consistia en deixar-se fer en les hores de llum, aquelles estones on ningú, excepte els desconeguts, podia escapar de la mirada permanent de qualsevol que passés per aquell indret. Tu, jo, ells, nosaltres, tots i totes íntimament lligats i conscientment exposats als judicis sense recursos ni al·legacions.

El desglaç també era incandescent i provocava desaparèixer sistèmicament del que es considerava normal i permès, però aquest destí no sempre era fruit de l’atzar però si sempre previsible . Tornar-se líquid lentament sense poder fer res més que deixar-se portar.

El desglaç s’endinsava en el buit, deixant enrera la solidesa que configura el ser, tu i els que vindran . I tot per acabar assenyalat amb el dit, condemnat al fracàs, perquè la societat no pot ni vol permetre qui és capaç d’apagar o encendre la llum tot sol.”

Jo vull votar Iniciativa internacionalista

hores de llum

....però era de dia i intentava guardar en els seus ulls, la llum. Ha nedat una bona estona mentrestant pensava en el mediterrani que havia deixat. Ha sortit de l'aigua tranquil·lament i retenint el sol a la seua pell. Ha enfonsat els peus a la sorra i s'ha submergit en els records. Estic segura que pensava en com les paraules havien arribat a ser nostres...i el futur un combat dels dos...