En algun moment, el cistell de les perplexitats va quedar ple..mentrestant plantaré el llimoner on s'hi gronxaran els records, de les branques.....
Il.lustració de: Toni Demuro
El teu crani amarra conquestes
i la teua ma és l'anhel impur,
agre mirada d'incompleta lluna,
el cor se't fa aspre
ballant entre el pànic i la por.
Vicissitud, orgull i oblit
una espera,
que desferma el combat.
Pell, cabell opac,
descontrol, incertesa i rebuig
mirades que penetren
joc d'atzars.
...
Mentre una porta resta closa
enmig de marees oblidades.
enmig de marees oblidades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada