divendres, 20 d’agost de 2010

realitats



"...La deurien confondre per autòctona perquè en un moment en que no podia apartar la vista de la riuada de gent va rebre una empenta i va espetegar damunt les verdures que havien sobrat de la venta del dia, just al costat de la botiga on hi comprava el cafè. Sense entendre res i girant la vista mentrestant intentava incorporar-se, cinc dones joves li etzibaven crits en hebreu i li enviaven mirades carregades d'odi. Quan trigaran en venir els soldats? Es preguntà mentre pensava com se'n sortiria d'aquell embolic. La panoràmica se l'hi feia petita i cada vegada hi havia més dones cridant-la, amb cares desencaixades l'apuntaven amb el dit. Por, la va envaïr la por, i també la ràbia, i tan sols uns mots en anglès van sortir de la seva boca: -esteu bojos- els va dir i la reacció va ser ràpida. Una mà veloç es va anar a enfosar damunt la seva galta. Li va venir un record llunyà, de quan era petita i els seus pares li havien clavat un mastegot, merescut. Llavors es va sentir indefensa i va maleïr les llàgrimes que li van anar caient com brots d'aigua d'una font sense fi. De cop les dones van marxar, corrents i una llum s'aproximava cap a ella. L'enfocava algú i no entenia res, atordida va apartar la vista i es girà cap a l'altra banda del carrer...."


La vida és com una novel.la, on cadascú pot fer i desfer la realitat mitjançant un teclat, un llapis, o només amb el cap. Però més enllà d'això, la nostra vida, la de veritat, avança i es configura sistemicament, amb la gent que ens envolta. A vegades amb gent que no coneixem que apareix esporàdicament sense deixar massa rastre, i sovint amb la gent que estimem i apostem per viure la vida amb ells.

Ens hem d'ajudar, cuidar, estimar, si volem un món millor i som solidaris amb Palestina per exemple, no si val a mentir, manipular i enganyar premeditadament a la gent que tenim al costat. i a qui ho faci li hem de girar l'esquena sense por!

No sé com dir-t'ho però, si em necessites xiula.