diumenge, 14 de febrer de 2010

agraïments; la mà dels qui t'esperen


Després d'haver dormit 11 hores m'he llevat amb les cançons del nou cd del cesk al cap i amb una necessitat curiosament imperiosa d'agrair la companyia, als i les que compartim el camí d'aquesta oportunitat d'aprenentatge que és la vida. Trobo que és injust ( irònic) que tant sols els artistes quan publiquen quelcom poden tenir la gran oportunitat de donar agraïments públicament. Jo no sé si va ser en el trajecte de tornada a casa o els cops, molts, que estan ressonant en mi les lletres i melodies de la mà dels qui t'esperen.... així que avui imagineu-vos que he publicat un llibre o elaborat un cd, aquí us deixo els meus agraïments perquè crec que ho hauríem de fer més sovint. Us dono una cançó;

Recordes quan la nostàlgia era el present? cesk gràcies per conviure-hi i ser-hi en els moments i des-moments, ja estic allistada a la teva militància... i com no, per posar música a la vida!! (Abril de 1984)
Tardes i nits de cafès amb sinceritat i mirades de cerveses, sílvia i eli, per ser-nos com som, pq així és com s'ha de ser oi? (Tornarem a brindar per la vida)
A Palestina i la seva gent, a la gent de la xarxa, per les hores infinites de militància i amistat compartida, amb vosaltres he descobert que la lluita es construeix amb les arrels carregades d'amor envers als i les companyes. No és incompatible militància amb amor i respecte; NO!! (Diuen)
A les 12 persones que vam compartir i estem compartint el projecte de la brigada de músics a Palestina, perquè cada un d'ells m'ha ensenyat quelcom especial....nabil, víctor, cesk, pau, miquel, gironès, robert, piti, xavi, àlex comandante i irene; (Us dono casa meva)
Als que m'han putejat intencionadament des de la covardia ; profes i exs, gràcies per fer-me més forta (La petita rambla del poble sec)
I evidentment; Als meus pares ( i germans) per haver-me parit!!! (Sembreu-me la llibertat)