dimarts, 2 de febrer de 2010

Engrunes. 2a part

Probablement els meus personatges no vegin el final, així que mentrestant no em vinguin les forces suficients per escriure us deixo amb algunes paraules perquè els aneu coneixent:


"...La deurien confondre per autòctona perquè en un moment en que no podia apartar la vista de la riuada de gent va rebre una empenta i va anar a espetegar damunt les verdures que havien sobrat de la venta del dia, just al costat de la botiga on hi comprava el cafè. Sense entendre res i girant la vista mentre intentava incorporar-se, cinc dones joves li etzibaven crits en hebreu i li enviaven mirades carregades d'odi. Quan trigaran en venir els soldats? Es preguntà mentre pensava com se'n sortiria d'aquell embolic. La panoràmica se l'hi feia petita i cada vegada hi havia més dones cridant-la, amb les cares desencaixades l'apuntaven amb el dit. Por, la va envair la por, i també la ràbia, i tan sols uns mots en anglès van sortir de la seva boca: -esteu bojos- els va dir i la reacció va ser ràpida. Una mà veloç es va anar a enfonsar damunt la seva galta. Li va venir un record llunyà, de quan era petita i els seus pares li havien clavat un mastegot, merescut. Llavors es va sentir indefensa i va maleir les llàgrimes que li van anar caient com brots d'aigua d'una font sense fi. De cop les dones van marxar, corrents i una llum s'aproximava cap a ella. L'enfocava algú i no entenia res, atordida va apartar la vista i es girà cap a l'altra banda del carrer...."