Probablement els meus personatges no vegin el final, així que mentrestant no em vinguin les forces suficients per escriure us deixo amb algunes paraules perquè els aneu coneixent:
"...La deurien confondre per autòctona perquè en un moment en que no podia apartar la vista de la riuada de gent va rebre una empenta i va anar a espetegar damunt les verdures que havien sobrat de la venta del dia, just al costat de la botiga on hi comprava el cafè. Sense entendre res i girant la vista mentre intentava incorporar-se, cinc dones joves li etzibaven crits en hebreu i li enviaven mirades carregades d'odi. Quan trigaran en venir els soldats? Es preguntà mentre pensava com se'n sortiria d'aquell embolic. La panoràmica se l'hi feia petita i cada vegada hi havia més dones cridant-la, amb les cares desencaixades l'apuntaven amb el dit. Por, la va envair la por, i també la ràbia, i tan sols uns mots en anglès van sortir de la seva boca: -esteu bojos- els va dir i la reacció va ser ràpida. Una mà veloç es va anar a enfonsar damunt la seva galta. Li va venir un record llunyà, de quan era petita i els seus pares li havien clavat un mastegot, merescut. Llavors es va sentir indefensa i va maleir les llàgrimes que li van anar caient com brots d'aigua d'una font sense fi. De cop les dones van marxar, corrents i una llum s'aproximava cap a ella. L'enfocava algú i no entenia res, atordida va apartar la vista i es girà cap a l'altra banda del carrer...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada