En dies com els d'avui entenc que els objectius aconseguits sense esforç i patiment no resulten tan tangibles i necessaris com quan el que aconsegueixes ha estat fruit d'una llarga batalla sobretot amb una mateixa. No va ser abans perquè no havia de ser així, perquè ara hi crec fermament, més que mai en com he de fer les coses. Sinó no estaria treballant on sóc ara i no m'ompliria d'aprenentatges tan i tan necessaris que omplen la gran maleta de coneixements pràctics que tinc en aquest instant, i d'això en puc estar més que orgullosa.
Però en el fons no canvia res, potser només que certs organismes i responsables em mirin amb altres ulls i respecte, però res més perquè seguiré fent les meves notes en papers aparentment inconnexos i desfent les meves hores on el protagonista de la història no en sóc jo sinó els infants que mereixen que els i les professionals ens hi avesem.
D'altra banda també com en la vida laboral hi ha aspectes que requereixen de valentia i fermesa, ara necessito un temps per endreçar els meus pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada