dilluns, 22 de febrer de 2010

Beirut



A vegades m'agrada comparar el meu estat d'ànim amb personatges dels llibres que més m'han copsat.... És curiós perquè estreno nova etapa laboral, només a nivell d'horaris perquè encara no han obert llistes i a partir d'avui els dilluns és el meu dia de festa de la setmana, si és agradablement curiós. Recordaré tota la vida les cartes que m'escrivia un bon amic des d'una de les presons de l'Estat Espanyol i sobretot una d'elles que em recordava la frase cèlebre de que "la vida és allò que ens passa mentrestant fem plans" i pensem en allò que voldríem ser o tenir. En qüestió de dies tot pot prendre un gir inesperat, sorprenentment podem deixar de desitjar un estat o quelcom que abans ens podia semblar irrenunciable. Suposo que a mesura que passen els dies tot pren forma; des dels grans projectes a els petits al·licients...

Abans somniava amb els petits detalls, ara els tinc, no necessito res més.

pd: amb ganes de sucs de llimona com Pereira de Tabucchi i intrigada amb les dinàmiques literàries i sentimentals de Zarraluki a Un encargo difícil.