Bruixa de dol
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
m.m.marçal
1 comentari:
oooohh!!!
el poema, no podia ser més escaient...
;-)
Publica un comentari a l'entrada