dijous, 18 d’octubre de 2007

Bruixa de dol




Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


m.m.marçal

1 comentari:

Jordi Borràs ha dit...

oooohh!!!

el poema, no podia ser més escaient...

;-)