La companya zideva m'ha passat el documental que teniu a sota i m'han agafat basques a part de ganes de dir-ne quatre coses. En tot cas vosaltres jutjareu si li feu una ullada. La primera pregunta que em ve al cap és; Dona, això és al què aspires? i com a conseqüència la segona pregunta és Home així és la dona que vols?
Des de les societats occidentals i capitalistes ens fem farts de criticar el vel que porten les dones als països musulmans i ens omplim la boca sobre la igualtat i l'alliberament de la dona. Entenem el maltractament com quelcom físic però per altra banda n'hi ha l'intangible però igual de perillós i denunciable. Al capdavall només demostra que seguim vivint en una societat masclista on la dona és un objecte manipulable fins al punt de negar-li la seva vellesa què per mi també és Bellesa. Les canes, per exemple, són boniques i el nostre cos diu què som, el configuren l'aprenentatge fruit dels anys i les experiències viscudes i cuidar-lo és estimar-lo i acceptar-lo. No et maltractis, estima't!
5 comentaris:
m'has fet venir al cap qüestions que crec que tinc molt molt verdes, dubtes sobre qüestions estètiques... d'això n'hauríem de parlar molt extensament, no via blog, si no amb cafès davant que és com es parlen les coses...
Un idea a l'aire, possiblement et resultin obvietats, però com dic, són temes que tinc molt verds: Ser presumit/da és sexista? Què és ser presmit/da? Voler agradar no és també un símptoma d'autoestima?
doncs si, crec que el debat és necessari i entenc els teus dubtes, jo també em faig aquestes preguntes, on comença una cosa i acaba l'altra, jo crec q ser presumit no és sexista, i voler agradar és quelcom innat en l'ésser humà i també en els animals. però després hi ha la línia q no sé on rau on deixem de ser nosaltres per passar a ser quelcom que ens han venut els mitjans de comunicació, les modes etc...no?
ens maquillem, fem règims i vestim, depilem, operem,etc. pq ens acceptin però amaguem qui som realment i perdem la nostra individualitat i passem a fer el joc a la societat sexista...etc...
Però fixa't en un detall: hi ha coses com la roba, el pentinat o inclús el maquillatge que poden ser perfectament elements que reivindiquin la nostra individualitat... I és que poden ser elements molt transgressors (sense necessitat de disfressar-se ni pintar-se com qui s'epastifa la cara amb un pastís) que reivindiquin un cànon estètic trencador amb el que imposa la moda "mainstream" (que poc m'agrada i que pedant sona aquesta paraula).
Sobre la depilació, operacions i dietes la cosa canvia i especialment en determinades circumstàncies... però tanmateix cal parlar-ne per que, evidentment, no és el mateix que una noia es faci el bigoti si en té molt i això la fa sentir bé amb ella mateixa ja sigui pq es veu més bonica, pq se sent més segura o pq senzillament li dóna la reial gana, o que després d'atiborrar-te en festes de Nadal facis bondat pq no et corden els teus pantalons, que no pas posar-te pits de silicona o arreglar-te el nas pq això suposa posar en clar risc la teva vida per una qüestió merament estètica...
totalment d'acord amb els matisos que fas, però ull! (en la teva primera part) és necessari fer autoreflexió de quin és l'origen pel qual fem les coses, si ho fem per nosaltres o ho fem pels altres, per la necessitat d'agradar físicament perquè creiem que és l'important..o el mateix envers el pq ens fixem en les persones, m'agrada un home pel seu físic o pel que "és"....em permetré un comentari q espero no soni malament.. cada dia els homes "guapos" m'avorreixen més.. per la senzilla raó que la majoria no han d'esforçar-se o és la meva sensació per desenvolupar altres facetes més interessants i crucials per mi alhora d'establir relacions sentimentals, ni que siguin esporàdiques....
Rinxolem el rínxol: No creus que les coses que fem per nosaltres les fem a l'hora també pels altres? és a dir... si portem una roba determinada, els cabells tallats d'una manera o d'un color... no creus que quan tu t'agrades també creus que agradaràs a altres persones? és a dir a tots ens agrada sentir-nos macos o maques independentment de cànons estètics però també ens agrada agradar, la qual cosa no vol dir que ens vestim, petninem, maquillem per satisfer als altres si no per una qüestió d'autoestima, per que tot sovint el fet de ser presumit, arreglar-se, sentir-te bonic pq saps que si tu t'agrades agrades als altres, encara que no esperis cap reconeixement de ningú és símptoma d'autoestima alta... ara bé, posar-se bonic o bonica esperant el reconeixement dels altres és just el contrari...
en fi, això és molt llarg de parlar... com deia abans... fem un cafè i en parlem amb calma :)
PS: Completament d'acord amb el tema homes "guapos"... a més la bellesa és taaant subjectiva que... què és "guapo"?
Publica un comentari a l'entrada