petites lluites quotidianes

"menys virtualitat i més tocar-se" això, entre d'altres coses, m'ha dit l'Àfrica quan he escrit un mail a 5 amigues via facebook informant de la meva desconnexió sense data de caducitat. Avui m'he llevat amb la necessitat imperiosa de tancar el facebook, i forma part d'un seguit de canvis que m'estic plantejant i que vénen donants, suposo, en moments importants de la vida. No sé si han estat els tres mesos a Palestina, patir directament la crisi econòmica, haver entrat a la trentena, alguna que altra mala experiència, o sobretot el fet d'estar envoltada de gent que et fa pensar i et porten a reflexionar constantment que és el que volem. No deixar de qüestionar-se perquè fem les coses i en quines sinergies ens hi volem veure implicats i en quines no hi volem participar, nedar contra corrent per fer front a la liquidesa d'aquesta societat capitalista, de la informació a l'instant, que és cada dia més intangible i com ja fa molt de temps ja va descriure Bauman "les relacions passen a ser connexions". En això vull fer èmfasi, perquè em preocupa molt. Ara que estem vivint canvis econòmics importants.

Pel que fa a les relacions primer hem de canviar les petites coses que ens atrapen i ens anul·len, i el facebook no ens enganyem, enganxa i és una pèrdua de temps. És que és aixó, intentar que les relacions no és mecanitzin no? cuidar-nos, perquè és l'únic que ens queda i el que realment depèn de nosaltres....els canvis s'acceleren i la incertesa esdevé inherent en la nostra personalitat, per què no fem que les relacions segueixin sent-ho? tot i que la virtualitat també et permet la facilitat per connectar-te amb gent que potser d'altra manera no seria possible i acaba resultant una manera més d'ajudar-se ( oi Queralt?) el Bansky va per tu. Anem a ballar sota la pluja!!!