Esguards

S’enfilen els càntics cap al cel.
com si fossin cadenes d’aire,
amunt,
es deixen anar,
fent de l’oxigen espirals.

Descalça,
la melodiosa harmonia hi balla,
absorbint l’espai a cada passa.

I em mantenc al ras de l’esperança
arrecerada en la coneguda solitud,
fent ulls clucs a la por
guardant la ràbia entre les mans,
esperant…