diumenge, 14 de novembre de 2010

Esguards



S’enfilen els càntics cap al cel.
com si fossin cadenes d’aire,
amunt,
es deixen anar,
fent de l’oxigen espirals.


Descalça,
la melodiosa harmonia hi balla,
absorbint l’espai a cada passa.


I em mantenc al ras de l’esperança
arrecerada en la coneguda solitud,
fent ulls clucs a la por
guardant la ràbia entre les mans,
esperant…