Ahir vam fer l'esperada presentació pública del documental "Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid" amb una bona acollida i moltes felicitacions varem aprofitar per retrobar-nos tota la tropa per veure'l junts i poder passar una estona agradable.
Ahir vaig tancar una etapa, he posat el punt i final a un any i mig de treballar en aquest projecte de la Brigada de Músics Catalans per Palestina on l'aprenentatge ha resultat ser molt enriquidor i emocionant, sobretot quan descobreixes que persones que ja coneixies encara et poden sorprendre més, positivament parlant clar! Potser ja farà més de 10 anys que conec al xavi, robert i ramos i gironès d'obrint pas i aquest projecte m'ha servit per conèixer-nos més i en un altre context, en Pau i el Nabil que els coneixia poquet, en Víctor que vam retrobar-nos després d'estudiar en la mateixa escola 15 anys enrera, en cesk...el meu estimat cosí. L'alex i la irene companys de lluita. Un grupet de persones a les quals admiro i que espero q no oblidin mai Palestina.
Doncs, avui que podria ser perfectament un dia zero, he buidat la paperera dels records mal interpretats i començo a dissenyar un nou disc dur amb nova memòria Lliure per tal de que demà comenci un nou dia, el primer dia d'una nova etapa. Me'n vaig poc temps però amb una rellevància personal important. Me'n vaig per aprendre molt i també per enterrar els fantasmes. Vaig a créixer ( que no en altura), a trobar a faltar la meva gent per saber fins on les estimo( per exemple a la sílvia fins a venus, a la eli fins a l'estrella del costat, a la irene fins a mart....i així anar fent.) i a les nits quan divisi la ciutat de Jerusalem des del mont de les oliveres giraré la vista amunt i us buscaré al cel per enviar-vos un petó ben gran.
Me'n vaig a Palestina....
Ahir vaig tancar una etapa, he posat el punt i final a un any i mig de treballar en aquest projecte de la Brigada de Músics Catalans per Palestina on l'aprenentatge ha resultat ser molt enriquidor i emocionant, sobretot quan descobreixes que persones que ja coneixies encara et poden sorprendre més, positivament parlant clar! Potser ja farà més de 10 anys que conec al xavi, robert i ramos i gironès d'obrint pas i aquest projecte m'ha servit per conèixer-nos més i en un altre context, en Pau i el Nabil que els coneixia poquet, en Víctor que vam retrobar-nos després d'estudiar en la mateixa escola 15 anys enrera, en cesk...el meu estimat cosí. L'alex i la irene companys de lluita. Un grupet de persones a les quals admiro i que espero q no oblidin mai Palestina.
Doncs, avui que podria ser perfectament un dia zero, he buidat la paperera dels records mal interpretats i començo a dissenyar un nou disc dur amb nova memòria Lliure per tal de que demà comenci un nou dia, el primer dia d'una nova etapa. Me'n vaig poc temps però amb una rellevància personal important. Me'n vaig per aprendre molt i també per enterrar els fantasmes. Vaig a créixer ( que no en altura), a trobar a faltar la meva gent per saber fins on les estimo( per exemple a la sílvia fins a venus, a la eli fins a l'estrella del costat, a la irene fins a mart....i així anar fent.) i a les nits quan divisi la ciutat de Jerusalem des del mont de les oliveres giraré la vista amunt i us buscaré al cel per enviar-vos un petó ben gran.
Me'n vaig a Palestina....
1 comentari:
Allà estarem, per rebre'l, i que t'arribi el reflex de la tornada!!!
Ouyeahhh, m'agrada que hi hagi nou disc dur!!
petonssssssssssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada