Que el trobo a faltar és una evidència, que és part de la meva feina també. Començar i acabar, aparèixer i desaparèixer. Participar d'un espai temporal de creixement d'un infant, que només és una petita part de del que esdevé una feina amb diferents fronts oberts. Ara en una altra escola, descobrint noves maneres de fer, sentir i estimar.
Hi ha trams que quan s'acaben et porten en un altre revolt en la mateixa direcció. A vegades però, hi ha camins que és millor deixar, oblidar.
2 comentaris:
donant una ullada el teu blog
salutacions des de Reus
però tot el que fem ens fa ser tot el que som, creixer i evolucionar per això senzillament resulta meravellós. Petons preciosa!
Publica un comentari a l'entrada