La meva aportació al bloc de la brigada:
“ ...i em refugio a la vora del somni i la poesia”. Hi ha un poema del Mahmud Darwish que diu aproximadament això, és el primer que em ve al cap quan començo a pensar en l'elaboració de la meva crònica, una part més de l'aprenentatge cooperatiu que estem desenvolupant al llarg del viatge i que, n'estic segura, esdevindrà també font de riquesa i records en forma de lluita i també d'amistat. El desgast entre nosaltres es fa evident, sobretot es percep en les mirades, i alhora un sentiment de nostàlgia s'apodera dels nostres ulls, i se'ns encongeix el cor perquè això s'acaba. Tornarem a la nostra senzilla quotidianitat i a Palestina tot continuarà minvant. Però hi ha petites senyals que em transmeten sorpresa, més enllà de la crua normalització d'aquesta ocupació militar i sionista ens n'adonem que els punts de control (chek points) semblen estar en suspens, com la calitja del desert. Aquesta relativa calma pel que fa a la mobilitat esdevé pels i les palestines un petit sospir i una mica d'oxigen per continuar la quotidianitat vital i poder tirar endavant. I això podria ser un somni d'un futur no tan fosc ni tan llunyà, inshallah!
continua llegint
continua llegint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada