Entre d'altres deures, en tinc uns de ben particulars. En Luís em va demanar una tasca aparentment senzilla per la setmana vinent, friso que arribi l'hora tot i no ser el millor moment econòmicament parlant, en sóc conscient però cadascú és lliure de fer el que vulgui no? Però dels límits de la presumpta llibertat no en parlaré avui.
Doncs salta i em diu:
Ara fa dies que li dono voltes i, intentant preparar-me un decàleg de bones intencions (o mínims per no perdre mai el somriure) me'n adono que no és tant fàcil i que la fragilitat del que es vol va en sintonia constantment d'ingredients immenjables i que per molt que el cervell ho rebutji no ens ho podem treure de sobre....En fi no sé per on començar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada