dimarts, 9 de desembre de 2008

l'autisme i el tren sense parades



I pense amb els silencis i els seus significats, pose paraules a les mirades silenciades. T'abraçe tan fort que no saps com se m'encongeix el cor quan et veig perdut entre tants somriures i jocs. Avui t'ho jure que faré tot el possible perquè no se't enduguen d'ací i buscaré tots els recursos i metodologies, preguntaré i llegiré fins que les parpelles no aguanten la son. Per tú petitó, em quedaré en silenci i m'acostaré al teu món.

El silenci també parla i sovint tot ho diu, el que pense i el que sent.

1 comentari:

Iagoba Lozano ha dit...

Y tanto que el silencio habla.
Todo bien????

Petons, salut i revolta.