dimarts, 4 de desembre de 2007

Muhaiem Jenin


Somniant Palestina;

La foto és del camp de refugiats de Jenin, exactament de quan hi vaig viatjar la primera vegada. Uns dies abans de que hi féssim la fotografia l'exèrcit israelià hi va llançar un míssil assassinant als dos germans que hi vivien.
Recordant aquell viatge penso que va ser bastant més terrible que el segon, a Jenin va ser espantós; cases destruïdes, nens ferits de bala, cementiri exclusiu de l'incursió - genocidi del 2002, ocupacions militars, tocs de queda i la mort, la última nit, d'un nen de 8 anys per part dels soldats, d'un tret a la boca.

L'altre nit, després d'ajudar una mica a néixer la Casa Palestina, ens assentàvem en una de les taules del Revoluciona't amb bona companyia, un dels nois presents em va donar peu a que comences a parlar del que vaig veure a Palestina i sense problemes i amb molta bona fe vaig explicar, entre d'altres coses, el que us he dit més amunt. No vaig parar fins que de sobte vaig descobrir que l'home del meu davant no parava d'eixugar-se les llàgrimes. Em va dir que feia poc havia sigut pare i que no podia entendre com es podia arribar a matar un nen tant fredament, jo tampoc.
Vaig mirar el rellotge, les dues!! pensava que hi feia jo un dissabte a aquelles hores sense tu? tornada a la realitat, a Joanic vaig agafar el metro: pròxima parada Esperança.

Nosaltres estem bé aquí no?
però tinc el cor encongit i sec.

1 comentari:

laura ha dit...

palestina sempre al cor.

i sempre que pugui, jo hi seré per fer-te enrecordar que no estàs sola en aquesta vida on i a dies que et sents capaç de fer aixecar el món contra les injusticies, i d'altres, on preferiries viure sota terra i que ningú mai més et trobés.

una abraçada