diumenge, 25 de novembre del 2007

les 13 roses roges


''En la madrugada del 5 de agosto de 1939, junto a la tapia del cementerio de la Almudena de Madrid, fueron fusilados los 56 miembros de las Juventudes Socialistas Unificadas, entre los que se encontraban las Trece Rosas Rojas''

''Que mi nombre no se borre de la historia''

avui he anat al cine amb el meu germà i la laureta, hem vist la pel.lícula no del tot realista, del cas de les tretze roses Roges. Tot i canviar actituds i fets com la situació real de la presó, actitud de les assassinades i, el paper de la directora de la presó (com em recorda a la del Salvador) he de dir que m'ha copsat, la hòstia ha estat brutal. Un cop vista la peli em posaré a llegir el llibre del Fonseca, que em va regalar el meu pare el nadal passat, per endinsar-me en aquesta història tant pròxima per aconseguir d'alguna manera donar el meu gra de sorra al necessàri no oblit.

Fa uns mesos també vaig anar al cine i m'ha vingut al cap una cançó que vaig descobrir aquell dia en "Caòtica ana" l'autor n'és Antonio Vega i es diu "agarrate a mi maria" una dolça cançó que el film no li fa justícia. de moment la meva cançó està a mitges, a veure com acaba: aquesta nit és la més freda i no aconsegueixo dormir


1 comentari:

Laura ha dit...

estic d'acord amb tu. la peli es poc realista, obvia els detalls mes durs de la história. aixi i tot ens ha fet plorar q dona gust!

un petonàs per aquests companys de diumenge a la tarda tan bons!