diumenge, 11 de novembre de 2007

Diumenges per fer de tot


Aquí teniu un dels dibuixos que em van passar a Jenin, és un bon exercici de reflexió observar-ne detingudament un, i tant sols són pensaments il.lustrats per infants. I és que els nens i nenes palestins també dibuixen el que veuen, el que els envolta, el que senten: una família aturada en un chek point, el pare batallant perquè els deixin passar i la mare protegint el fill. Un dels detalls que em fa més gràcia, i alhora també fàstic, és el soldat que està assentadet tranquil·lament en una cadira; i és que els nens no són tontos, ni els catalans ni els palestins, perquè fins i tot ells són capaços de veure l'actitud d'aquests israelians que juguen a fer la guerra; per ells és un joc en que a l'enemic se li pot fer de tot; des d'humiliar-lo fins a matar-lo.

3 comentaris:

JG ha dit...

bé, molt agradables els dibuixos que fan els nens palestin no són. Puta realitat que els ha tocat viure...els somriures enmig de tota aquella merda suposo

Jordi Borràs ha dit...

doncs el que et deia ahir, que molts voldrien, com va dir Picasso, tornar a ser nens per poder dibuixar amb els seus ulls.

A vegades la cruesa i la "simplicitat" ho explica tot.

Muak!

Jordi Borràs ha dit...

avui si!