dimecres, 5 de setembre del 2007

Espècies...que són essència


Mahmud Darwix

(Birweh, Galilea 1942)
Entre 1961 i 1967 és empresonat cinc vegades a causa d’unes poesies que defensen la identitat del poble palestí. Ha viscut llargues temporades exiliat al Líban i a Tunísia.
És considerat un dels més grans poetes contemporanis en llengua àrab.





CARNET D'IDENTITAT

Escriu
que som àrab,
i que el meu número de carnet és el cinquanta mil,
que ja tinc vuit fills,
i que el novè arribarà al final de l’estiu.
T’enfadaràs per això?

Escriu
que som àrab,
i amb els meus companys d’infortuni
treball a una cantera.
Per als meus vuit fills arranco de les roques
el bocí de pa, el vestit i els llibres.
No demano almoina a la teva porta,
ni em rebaixo al peu de les teves escales.
T’enfadaràs per això?

Escriu
que som àrab.
Som nom sense cognom.
Espero, pacient, en un país
en el que tot el que hi ha existeix irritat.
Les meves arrels
s’enfonsaren abans del naixement del temps,
abans del començament de les eres,
del xiprer i de l’olivera,
abans de la primícia de l’herba.
El meu pare...
de la família a l’arada,
no de nobles senyors.
El meu padrí era un camperol,
sense títols ni noms.
Ca meva era una casa del camp
de canyes i troncs.
Et complau?...
Som nom sense cognom.

Escriu
que som àrab,
que tinc els cabells negres
i els ulls castanys;
que, per més detalls,
em cobreixo el cap amb un mocador;
que els palmells de les meves mans són forts com la roca
i raspen quan es toquen.
I m’agrada l’oli i la farigola.
Que visc
en un poblet perdut, abandonat,
sense nom als carrers.
I amb tots els homes
a les canteres o al camp...
T’enfadaràs, per això?

Escriu
que som àrab;
i que robares les vinyes del meu padrí
i una terra que llaurava
jo, amb tots els meus fills.
Que només ens deixares
aquestes roques...
No me les prendrà també el teu govern,
així com es diu?

Escriu, doncs...
Escriu
al començament de la primera pàgina
que no avorreixo a ningú,
ni robo res a ningú.
Però, si tinc fam,
devoraré la carn de qui a mi em robi.
Esment, doncs!...
Esment amb la meva fam,
i amb la meva ira!

(Versió catalana de Joan Manresa)

fotografia: comerciant d'espècies d'Al-Quds

3 comentaris:

Cinecau ha dit...

M`ha agradat molt el text del darwish!
Un altre palestí extraordinari a pesar de la situació del seu poble. gràcies per publicar-lo !!!
fins aviat !

Jordi Borràs ha dit...

preciós el poema!!!

muak!

Laura ha dit...

maravellós el poema!.. i la foto, que recorda les coses màgiques que et pots trobar passejant per la old city...

una abraçada!