dijous, 2 d’agost del 2007

La solidaritat és la tendresa dels pobles

d'aquí unes tres horetes hem quedat amb tota la tropa per marxar cap a l'aeroport rumb Palestina i, abans no actualitzem des d'Al-Quds, us deixo part d'un escrit que vaig escriure al director del temps en resposta a un article de la nazisionista P.Rhl (em fa fàstic fins i tot escriure el seu nom)

Vaig viatjar a Cisjordània el gener del 2006. Abans i després d'aquest viatge he llegit molt sobre aquest conflicte centenari. No faré demagògia i només vull donar el meu punt de vista del que he vist i he sentit en pròpia pell al llarg de quinze dies de conviure amb els palestins. Puc assegurar que amb només dues setmanes es pot arribar a palpar el que és la vida quotidiana sota ocupació militar i si: també sota ocupació sionista.

Qui es pensi que dins de Cisjordània i Gaza els palestins són lliures, està ben equivocat/da. Dins del territori destinat i anomenat per al poble palestí tots i cada un dels actes necessaris per poder viure amb normalitat com anar a treballar, comprar, anar a l'escola, al metge, etc. En molts casos no es poden realitzar o si es fan és havent de passar pels nombrosos check points. En aquests punts de control, en que alguns recorden infraestructures de presons, la relació amb els soldats israelians és directa i puc constatar que en un tant per cent molt elevat de les actituds d'aquests soldats cap al palestí/na arriba a un alt nivell de racisme i sentiment de superioritat, sense anomenar l'agressivitat.

En els camps de refugiats com el de Balata hi sobreviuen més de vint mil persones en un km i mig quadrat, i al que pertany a Jenin, hi tenen un cementiri només per a les víctimes de la famosa però gens investigada incursió del 2002.

Les incursions de l'exèrcit israelià amb els tancs són diàries com també les conseqüents detencions i morts. Vaig conèixer nens de deu anys amb cames o braços ferits perquè la nit abans havien fugit quan els buscaven per detenir-los i empresonar-los. Quina necessitat creieu que té l'exèrcit israelià de matar a una criatura de vuit anys d'un tret a la boca? Això va passar i està passant. Quin crims han comès aquests nens? Tirar pedres als tancs en resposta a l'ocupació o enderrocament de les seves cases?

Podria escriure infinitat de pàgines amb tot el que vaig veure i segurament em quedaria curta, però m'agradaria parlar sobretot del cas de la ciutat d'Hebrón on s'hi viu una ocupació directa i més bèstia per part dels sionistes. Comparat amb els assentaments que estan relativament allunyats a Hebrón estan fent fora els palestins de casa seva per la posterior instal.lació dels jueus vinguts d'arreu del món. La manera en que l'exèrcit actua és una curiosa paradoxa en la que jo voltant per allà anava recordant escenes de pel.lícules com "los rebeldes del swing" o "El pianista". D'un dia per un altre un palestí es pot trobar que els soldats l'hi han tapiat la botiga i que no la pot tornar a obrir. Sabíeu que els soldats utilitzen l'estrella jueva marcant-la amb espray a la porta o façana com a senyal de prohibit tornar a obrir? A què us recorda? Sabíeu que hi ha carrers del casc antic on totes les segones plantes que estan ocupades pels colons, els palestins han hagut d'instal.lar xarxes per evitar que els caigui a sobre totes les deixalles que els tiren? Sabíeu que hi ha localitats on viuen amb aigua de la pluja i a pocs metres tenen un assentament amb cases amb jardí i piscina? Sabíeu que hi ha pobles totalment rodejats pel mur d'on no si pot sortir? Sabíeu que les deixalles dels habitants israelians de Tel-Aviv van a parar a abocadors al costat de Jericó?

barcelona, Països Catalans.