diumenge, 13 de març de 2011

trajecte


"Després de la feina, durant el trajecte de tornada a casa, es sorprenia de les aturades impassibles que feia la gent a les escales mecàniques i de la lentitud de les petges pels túnels dels transbordaments. Cada una de les passes semblava esdevenir una desconnexió de la realitat. Es preguntava el perquè i, si aquesta gent no tenia ganes d'arribar a casa. Havia arribat a la deducció de què o bé, el que els esperava a casa no era sant de la seua devoció o per altra volta, ja fos per la companyia o per l'entorn, els apassionava més el trajecte. De la línia 10 a la Sagrera varis trams d'escales i passadissos s'enfrontaven als passos impertorbables de centenars de persones, que com ella sortien de treballar...."

Aquesta seria una bona imatge i un instant relatat, que personalment reflecteix l'efímer instant que s'inicia amb estar passant quelcom i finalitza en la immediata evaporació d'aquest. I tot plegat va desencadenant el causa/efecte de mutacions contextuals dels sentiments que no arrelen en si mateixos, s'adapten per sobreviure en una societat relacional líquida. On tot plegat tant sols esdevé un esbós, del quadre que mai arribarem a ser.

Apostem per no rendir-nos?