dimarts, 11 de gener de 2011

sense més estels



Sense més estels
que la llum que ens va fer nàixer
compartim el somriure immediat.

Redoblen els tambors
fent del nostre pas
punyents acords.

Creuant la línia de l'oblit
perpetuant el present

Els miralls de la por
reflecteixen instants
de llum incandescent
esdevenint present

Juntes i sòlides
recomençant
de cap
i de nou.