dissabte, 29 de gener de 2011

Ironies de la vida


Tot i no anar a treballar, la Irene i jo ens havíem llevat a primera hora. Mentrestant fèiem una ullada a les notícies preparàvem els entrepans de truita per a l'hora de dinar. L'objectiu era seguir la Jornada de vaga general de la manera més coherent possible, tot i que sempre costa i la tornada al Carmel la faríem amb metro. L'endemà d'haver vist que el dia de lluita va anar millor del que ens pensàvem, vaig revisar la premsa en els seus diversos formats. Una vegada més, jo com moltes, ens enfadàvem per la poca humilitat d'aquests. Si, humilitat seria la paraula clau, el valor de ser sincer i responsable amb la tasca de periodista. Està clar que si no hi ha disturbis no existim però llavors passem a ser violents anti-sistema. El més curiós de tot és que quan succeeix quelcom similar en un altre país els mateixos periodistes no tenen cap problema en parlar d'estats repressors i manifestants que lluiten i protesten , o que fins i tot, emulen les revoltes passades.