dilluns, 21 de setembre de 2009

tendresa



Temps incandescent, així era de manera aproximada com s'anomenava l'època en que se li desfeia la pols de cada pas. Però, ara tocava esbombar la vida a cada mirada, i s'havia convertit en un gest característic d'ell, no n'hi havia prou en fer, sempre necessitava sentir cada vers i cada carícia com allò mereixedor de dir i fer, alè transmissor d'esperança i dignitat.

Quan un somriure es converteix en l'oxigen necessari per sobreviure i una eina de futur.

Somriu!