Deixo enrere angoixes i entrebancs ( que no vol dir que en sorgeixin d'altres) i em forneixo de vivències increïbles i també encisadores, he descobert una nova llum de palestina vista des d'uns altres ulls, que tampoc perduren, però per uns instants em van omplir d'essència que han remogut sensacions oblidades, petites explosions primaverals sota una calitja d'agost. M'alegra haver-ho viscut i haver-ho compartit, i m'arrenca un somriure quan ho recordo.
Un cop vaig escriure sobre el ressentiment i avui he intentat entendre l'odi i el perquè m'ha vingut després de tan de temps aquesta incòmoda sensació? Com es possible enterrar ferides i esborrar mals? deixaré d'odiar perquè entendré que els actes eren sistèmics i no ho vam saber fer d'una altra manera. Però només per uns instants , un pensament petit al costat de tot el benestar que se m'evoca quan penso amb la resta. Ara toca l'ara i mentrestant perfilo nous somnis m'imagino els colors dels pròxims projectes, canvis importants i reptes que m'aporten sensacions màgiques.
força!
1 comentari:
avanti!
visca el setembre dels nous propòsits!
Publica un comentari a l'entrada