....però era de dia i intentava guardar en els seus ulls, la llum. Ha nedat una bona estona mentrestant pensava en el mediterrani que havia deixat. Ha sortit de l'aigua tranquil·lament i retenint el sol a la seua pell. Ha enfonsat els peus a la sorra i s'ha submergit en els records. Estic segura que pensava en com les paraules havien arribat a ser nostres...i el futur un combat dels dos...
2 comentaris:
En el aniversario del Nakba, estamos aqui en nuestra tierra como los arboles, nuestras cabezas en el cielo y nuestros raizes en la tierra.
Saludos desde Palestina
Ahmad
Ahmad!!
i nosaltres amb vosaltres, sense parar de denúnciar la injústicia que us ha tocat viure!
a l'estiu ens veiem a Palestina!
i la visita del Papa....?
petons
hurria filistini
masalama
Publica un comentari a l'entrada