Somniava en tornar al seu poble i poder acostar-se lliurement al camp de tarongers que havia estat part del patrimoni familiar. Somniava amb assaborir novament la fruita, i recordant alhora quin era el seu gust, s'adonava de que els seus pensaments eren més a prop de la fantasia d'un adolescent que no pas de la serenitat que pertocaria a un home de 60 anys, refugiat palestí.
1 comentari:
Saps que estic molt content de compartir el mateix cel que tu?
I de passar estones com les de l'altre dia, al tren, o a la granja, o a la terreta. Per saber-nos vius, i junts.
A veure si fem un cafetó aviat!
Una abraçada, primita!
Publica un comentari a l'entrada