dilluns, 2 de febrer de 2009

Estima'm quan menys ho mereixi, serà quan més ho necessiti



Perquè l'amistat
recordant Serrat és
d'aquelles petites coses
que són difícils de renunciar
són els moments
el suport, els somriures
les llàgrimes i la vida
les discussions absurdes
les pixades fora de test
fer tonteries enmig del carrer
ser com ets, sense por
saber com són, sense por
i saber perdonar, i poder-se equivocar
sense que res hagi canviat
que ja són anys
no recordo quants
des d'aquella Barraqueta
que ens va veure lluitar
beure, cantar i acomiadar
donant la benvinguda
a la nostra petita
i inmensa
revolució particular.

Sílvia Alonso


Sílvia saps que li diria a Filio?
que a la lluna, la pot deixar darrera les cortines.

Moltes gràcies A-M-I-G-A
Tornem a Venus?

2 comentaris:

nimfa ha dit...

I que jugui la pluja a la nostra finestra...

Una abraçada companya!
muuuuakssssss

ire ha dit...

és molt bonic..
...es tendresa.