dilluns, 20 d’octubre de 2008

Lazar i el seu Angel


EL professor Tomkiewicz va dir que "La violència més gran que un pot fer sobre un nen amb autisme és deixar que s'estanqui en el seu autisme" i en la pel.lícula Somni d'una nit d'hivern s'hi pot veure com l'autisme no tant sols no és exclusiu de les persones que pateixen aquesta discapacitat sinó que va més enllà i el seu Director Goran Paskaljevic trenca amb molts dels mites que l'envolten. La Jovana, actriu i noia amb autisme també a la vida real, és l'àngel de Lazar. El protagonista necessita per tots els mitjans possibles oblidar el seu passat i per tal de perdonar-se ell mateix intenta acabar amb la discapacitat de la Jovana, li diu desperta't buscant les mil maneres per tal de que ella connecti amb el món real però aviat se'n adona que ella és així i que l'ha d'acceptar tal com és i alhora assumir el seu passat per poder construir el present sense el pes feixuc de la guerra amb la Jovana i la seva mare. Tot i el final trist i pessimista és curiós el paral.lelisme que s'aprecia durant tot el llargmetratge entre l'autisme tangible de la Jovana i el que ofega les nits de Lazar i en cada una de les mirades de la societat castigada pel dolor i les tragèdies. I, és que l'únic ésser viu capaç de viure en aparent felicitat és aquell que està allunyat del món.
anthony and the johnsons versionant Leonard cohen (impressionant):