blindisme 1a part

"...Quan la D. va arribar al poble jo devia tenir uns 21 anys, ja pagava hipoteca i compensava la prestació de l'atur amb el sou de monitora a la casa de colònies de Sant Martí Sarroca. Esperava la trucada de la tutora de P3 de l'escola del meu poble, una nena de 3 anyets arribava de molt lluny i necessitava d'un suport a l'aula per tal de tenir garantit un aprenentatge educatiu. La D era dues vegades diferent, la primera diferència o més ben dit la falta de normalitat en un poble com el meu amb dos mil habitants, era el seu color de pell a batut de xocolata negra, el marró més fosc que el dels àrabs que jo coneixia. La D parlava francès i venia de Mauritània.

El telèfon va sonar entre setmana, potser un dilluns o potser era divendres, el cas es que la D ja estava a l'escola, acabava d'arribar amb el seu pare i m'estaven esperant per presentar-nos. La vaig veure arrapada a la cama del seu pare, preciosa i tímida, vaig saber per primera vegada que significava el blindisme, les mans com punys fregant els ulls. Estereotípia per tal d'evadir-se i fer front a la seva discapacitat visual. La D era cega total de naixement..."

i enfilo carretera amunt pensant on deu ser la D, el meu àngel.....