diumenge, 29 de juny de 2008

blindisme 1a part


"...Quan la D. va arribar al poble jo devia tenir uns 21 anys, ja pagava hipoteca i compensava la prestació de l'atur amb el sou de monitora a la casa de colònies de Sant Martí Sarroca. Esperava la trucada de la tutora de P3 de l'escola del meu poble, una nena de 3 anyets arribava de molt lluny i necessitava d'un suport a l'aula per tal de tenir garantit un aprenentatge educatiu. La D era dues vegades diferent, la primera diferència o més ben dit la falta de normalitat en un poble com el meu amb dos mil habitants, era el seu color de pell a batut de xocolata negra, el marró més fosc que el dels àrabs que jo coneixia. La D parlava francès i venia de Mauritània.

El telèfon va sonar entre setmana, potser un dilluns o potser era divendres, el cas es que la D ja estava a l'escola, acabava d'arribar amb el seu pare i m'estaven esperant per presentar-nos. La vaig veure arrapada a la cama del seu pare, preciosa i tímida, vaig saber per primera vegada que significava el blindisme, les mans com punys fregant els ulls. Estereotípia per tal d'evadir-se i fer front a la seva discapacitat visual. La D era cega total de naixement..."

i enfilo carretera amunt pensant on deu ser la D, el meu àngel.....

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja no hi ets? L'engonxador ni tan sols es belluga! A veure quan ens veiem!


Frederic Boncop!

Laura ha dit...

esteu molt lluny una de l'altra, però sabent que sempre tindreu els records per poder enfilar el camí incert de la vida.

una abraçada ben forta, cacaueta