diumenge, 17 de febrer de 2008

somnis d'infantesa





Avui m'he llevat molt tard perquè anit vam sortir fins les tantes, em pensava que no ho tornaria a fer mai però si, vaig entrar en una discoteca i vaig ballar màquina....Doncs aquest matí i entre somnis i realitats, en aquells estats de resaca i quan no podem parar de donar voltes a mil i una coses, he retornat per uns segons al passat i en concret m'he vist a la meva habitació del poble de Sarral, on hi tinc part de les meues arrels. He vist el llit i he vist el balcó obert on els raigs de la llum s'escolaven per la persiana, i, fins i tot n'he sentit l'aroma; l'olor de la inocència i de la felicitat.

Avui quan m'he llevat he pensat en trencar amb moltes coses, sempre podem fugir de tot allò que ens fa mal però al mateix temps em sap greu actuar així perquè hi ha gent que no pot escollir i nens com els palestins que no han gaudit d'una infantesa inocent i feliç.

nosaltres i aquí: les miseries occidentals
ells i allà: la resistència quotidiana

2 comentaris:

qui sap si la tendresa ha dit...

Que bonic això que has escrit, Maria...

Pau ha dit...

Maria, sort que al final sempre acaba sortint el millor de nosaltres.

La vida es massa complicada perquè nosaltres hi posem traves, disfruta al màxim del que tens Maria, i si no ho veus clar ho gires i potser podràs percebre el que volies.

Un peto.