dimecres, 21 de novembre de 2007

Els check points de la vida



Ja no ho recordo molt bé en quin moment va ser, i qui ho va dir; durant el viatge d'aquest estiu a Palestina i en una de les entrevistes o converses al "Jerusalem hotel" algú ens explicava els problemes de la vida quotidiana però no tant sols fent referència als efectes de l'ocupació israeliana sinó a les coses que ens passen a la vida independentment de la societat o país on visquis. Va utilitzar la metàfora dels check points per referir-se al que aquí podríem dir "els entrebancs" que et vas trobant, aquelles coses que ens passen i ens agafen per sorpresa i que no podem ni preveure ni esborrar; tot i així sóc partidària de que hi ha coses que tot hi no poder canviar de ben segur les podem afrontar, amb l'ajuda de la gent que t'estima i que per tant et vol bé (no aquella que ja li agrada que les coses et surtin del revés ja sigui per benefici propi o no). Podem escoltar, ens poden aconsellar i et poden dir el mateix o que cadascú et doni una opinió diferent; aquests dies he aprés quelcom molt important; primer a demanar ajuda, i en segon lloc escoltar, però hi ha una tercera part més important i és poder decidir per una mateixa que és el que se sent, el que es vol i pel que es vol lluitar. I que ningú té dret a decidir per tu, guiar si però mai decidir. Els desitjos i l'amor mouen la vida i crec que hem de lluitar per tot allò que vulguem aconseguir, jo aposto per no rendir-me, creure més amb mi mateixa i lluitar per ser feliç, malgrat els dies esdevinguin més tristos trobarem altre cop la llum del sol i de la lluna.

entre d'altres llums; l'alex i la laura

2 comentaris:

laura ha dit...

m'ha agradat molt. has escrit un text molt bó, i ple de veritats.

tirar endavant sempre és l'opció correcte, i apendre del passat crec que és fonamental.

ja saps que sempre soc al teu costat!

per cert..surto fatal a la foto nenaaaa! q semblu iluminada i
locaaaa! jeje

una abraçada cacaueta

Pau ha dit...

Una veritat com una catedral, el més important es ser autosuficient emocionalment en un ideari tan materialista.

I com molt be dius cal escoltar i donar forma als teus pensaments, contrastar-los i finalment actuar com aquell qui ets i no com aquell qui esperen que siguis

Un peto molt fort