diumenge, 19 d’agost del 2007

L'ocell engabiat mor


Quan prives a tot ser humà de la seva llibertat, ja sigui físicament amb murs i targetes que restringeixen la mobilitat, o, a partir de check points, tocs de queda, ocupacions, detencions, etc. És evident que la única finalitat de tot plegat és provocar una lenta degradació de la persona tant a nivell físic com psicològic.

Estem a diumenge i ja no escric des de Palestina, ja estic a Barcelona contenta d'estar amb els que més estimo i poder tornar a la meva realitat laboral, estudis, etc. en definitiva aquesta és la meva vida quotidiana.

Tot i així, no puc negar que em sento trista. Em sento així perquè a Palestina tot segueix igual, em fa mal pensar que allà les detencions i morts continuaran a diari, i els soldats seguiran tractant com a bèsties als Palestins, els colons seguiran fent la vida impossible als habitants d'Hebrón, els nens i nenes de Balata patiran les incursions diàries en el seu camp de Refugiats, el petit de la casa dels Hinno seguirà tremolant cada vegada que senti un tret i amb la por al cos pensarà si una vegada més ocuparan casa seva.

L'ocell engabiat ha pres forma de poble, que porta el nom de Palestina, i amb una ocupació de més de 60 anys, tot i la resistència admirable, a poc a poc està morint.

El cor se m'encongeix quan penso que ningú, absolutament ningú amb prou poder, hi fa res per aturar aquesta neteja ètnica.

3 comentaris:

Jordi Borràs ha dit...

.... i sort de vosaltres, que ho crideu ben alt!

JG ha dit...

em va agradar molt veure't...però gens el que em vas explicar. Espero que un dia m'ho contis tot amb més detall perquè desconec bastant el tema més enllà del que surt als diaris.
Espero que vagi bé la reincorporació a la feina ok?

un peto, guapa!

Isaac ha dit...

No he pogut seguir els vostres passes per Palestina perquè aquests dies també hem estat amunt i avall sense connexió.
Però ara un cop retornat a la meva habitual vida diària, m'he près una estona per llegir els teus comentaris sobre aquest viatge a Palestina.
Només espero poder conèixer de prop la feina que heu realitzat... a veure si passes per Riudebitlles un dia i ens ho expliques profundament tot prenent un tè i fumant shisha...