Aquests dies que ja he tornat a la feina, quan hem pregunten que tal han anat les vacances no sé que contestar......i m'ho pregunto jo mateixa cada vegada i penso que per contestar ras i curt.... amb un "prou bé" ja n'hi ha prou. Com contestar d'una altra manera sense posar-me a explicar llargament tota la cruesa que he vist.
I no és que no ho vulgui explicar, al contrari, però estic un pèl bloquejada, intentant assimilar tota la informació que he rebut i tot el que he vist amb els ulls.
Avui dedico el Blog a tots els nens i nenes de la ciutat d'Al-halil (Hebrón) per tot el que tenen que suportar dia rera dia, des de les pedres que els tiren els colons quan van a l'escola, o fins i tot quan se la troben cremada.
Darrera la mirada dels nens palestins si pot veure una resistència que no s'acabarà mai.
I no és que no ho vulgui explicar, al contrari, però estic un pèl bloquejada, intentant assimilar tota la informació que he rebut i tot el que he vist amb els ulls.
Avui dedico el Blog a tots els nens i nenes de la ciutat d'Al-halil (Hebrón) per tot el que tenen que suportar dia rera dia, des de les pedres que els tiren els colons quan van a l'escola, o fins i tot quan se la troben cremada.
Darrera la mirada dels nens palestins si pot veure una resistència que no s'acabarà mai.
3 comentaris:
em sembla perfecte...però només si va acompanyat d'un sopar :)
no m'has entés!!!
deia que hem de fer un sopar palestí a la Barraqueta després de la xerrada...
Hola Mariam!
També per a mi ha estat una alegria trobar-te. De fet ja havia vist el bloc però no sabia que era el teu! que estàs molt amagada! Vinga, a veure si ens veiem aviat pel Penedès, Barcelona o per qualsevol racó del planeta!
Felicitats pel bloc i pel vostre treball a Palestina. Fa falta més gent com vosaltres.
Una abraçada,
Xavi
Publica un comentari a l'entrada