Et reclamo la llum que entre els dos vàrem fondre

Retalls de nits perdudes
escapçades damunt els ulls,
bigues de fusta podrida
sobre el llit on hi pengen els malsons,
fantasmes vestits de corcs
record transvestit en horror.

Esquinço lligams
dels esculls del passat,
em desprenc
de l'argolla que m'arrapa el cos,
espai menut
on hi emmudeixen els llavis.

I en les gotes
de les darreres pluges
que m'han gelat els ossos
és quan;
et reclamo la llum que entre els dos vàrem fondre
i l'alè oxigenat de rancúnies.

El cercle es fa petit i ensopegues
vine,
agafa't de la meua mà
i desfem la pols a cada pas.

Al capdamunt
de l'escala fosca,
només una llum vermella
el reflex hostil
de la teva vida què delira,
amb mi.

Són els camins
per bastir-nos
de somnis
el demà.