diumenge, 7 d’octubre de 2007

"Cride a la rebel·lió de les mares"


Tinc 58 anys. Vaig nàixer i viu a Jerusalem. Sóc professora d’Educació del Llenguatge en la Universitat de Tel Aviv. Estic casada i tinc 4 fills de 30 a 15 anys. La meua filla va ser assassinada als 13 anys en un atemptat palestí. Avui la política mundial és corrupta, és màfia. Israel ha d’acabar amb l’ocupació. No tinc creences.


Entrevistada per la periodista Ima Sanchís:

Fa vostè una crida a totes les mares del món?

- Sí, perquè el concepte de mare s’ha pervertit. En Occident la labor de la mare es menysprea, es ridiculitza, ens presenten com éssers fora del món que persegueixen a un menut amb un entrepà.

- Vostè reivindica a les mares coratge.

- Sí, perquè no hi ha funció més elevada que educar a un fill. I això no només hauríem de venerar-lo, sinó que hauria de ser una prioritat.

- Transmissores de valors?

- Així deuria ser. Però què ha ocorregut? Que els polítics han usurpat el nostre lloc. Ens ensenyen a creure que els nostres úters són una basa nacional. Se’ns educa perquè no exclamem: "Jo li he portat al món i no permetré que la seua vida valga menys que el petroli o que un tros de terra".

- Té vostè raó.

- Però cadascuna de nosaltres està terroritzada per aqueixa educació rebuda que infecta l’esperit.

- Què significa això?

- En Israel s’inculca als xiquets una doctrina xenòfoba contra els àrabs. Se’ls diu que els àrabs són com els nazis i en cap llibre de text se’ls explica que jueus i musulmans van viure en harmonia durant 2.000 anys. L’holocaust s’ha convertit en una eina política.

- Per què perpetuar la por?

- El poder perpetua la por i la ignorància perquè la guerra, l’explotació i l’ocupació són molt bons negocis.

- Quina cara té aqueixa por?

- El Gran Israel jueu té por de l’úter musulmà, que els seus ministres qualifiquen d’amenaça demogràfica. EEUU i Gran Bretanya contaminen als seus ciutadans amb una por cega als musulmans, que són vistos com productors en massa de terroristes.

- Llitja aquest titular: "AL Qaeda vulgues netejar el Magrib d’espanyols i francesos".

- Tot és part d’una propaganda política per a justificar el que està fent Estats Units a L’Iraq i Israel en Palestina. AL Qaeda és una resposta a l’explotació crònica del Tercer Món.

- La seua filla va ser assassinada en un atemptat suïcida palestí.

- Tots els xiquets que moren en aqueixa zona són víctimes de l’ocupació Israeliana. Cada dos dies mor un xiquet palestí a les mans de soldats israelians, estem parlant de 400 a l’any i ningú, ningú, ha estat jutjat ni castigat per un sol assassinat. Així que podem dir, d’una manera bastant absurd, que almenys els assassins palestins tenen la decència de matar-se a si mateixos.

- !

- Havia un treballador en la meua casa que tenia permís per a viure a Jerusalem però no per a treballar. I la llei, al viure a Jerusalem, no li deixa treballar fora. Resultat: té tres fills condemnats a la fam. L’Estat d’Israel està espentant als palestins a diferents tipus de morts i el que jo em pregunte és: com és possible que la majoria dels palestins no es convertisquen en bombes humanes?

- ?

- És la nostra sort, que siguen gent en la seua majoria pacífica; però d’això ningú parla, ens conten els casos dels quals van escollir quan morir en lloc d’esperar que la seua mort arribe de mans dels israelians. Europa sap del que parle, haurien de fer alguna cosa.

- Quin és el paper dels mitjans de comunicació en aquesta historia?

- Els mitjans nord-americans informen un 500% més de les morts israelianes que de les palestines. Diga’m quines estan fent els nord-americans a L’Iraq i a Afganistan amb el suport d’Europa, però quin és el titular?..., que un grup terrorista aquesta amenaçant. Forma parteix d’aquesta infecció de la ment i de l’esperit que estem patint.

- Li recorde els atemptats de Nova York, Madrid, Londres...

- No ixen del no-res, són reaccions. Si analitza un a un els atemptats suïcides a Israel, veurà que un dia o dos dies abans alguna cosa horrible va ocórrer i aquesta és la reacció, però ens ho presenten distint i els quals pateixen no són els criminals, que sempre s’escapen, sinó els innocents. A unes accions criminals les denominen guerra i a les altres terror.

- Com són els seus alumnes?

- Totalment indiferents, no saben ni el que ocorre a cent metres i veuen als veïns com un problema que hauria de netejar-se.

- Però hi ha objectors de consciència.

- Només hi ha 2.000. En Israel ser un combatent és el valor social més elevat.

- Veu en els seus fills a criminals de guerra?

- És el que són, maten a xiquets i civils, en Palestina no hi ha cap exèrcit. I les mares hauríem de posar fi a això, deixar de criar fills per a lliurar-los a l’Estat, però el que fem és plorar, cridar i prendre ansiolítics. La meua cosina tenia als seus dos fills en una zona molt conflictiva, així que va prendre Prozac.

- És una broma?

- No, sembla l’única opció, quan el natural és anar i intentar traure als teus fills d’allà.

- En quines condicions tornen?

- Els meus fills són ara objectors, membres de Combatents per la Pau. Però quan van ser soldats jo els preguntava: "Per què estàs ací?". "Perquè ens disparen". "I per quina causa us disparen?". "Perquè estem ací". Aquesta és la lògica, no saben gens, només actuen.

- I això no passa comptes?

- Quan està en un check point, que és la màquina d’humiliacions més horrible que un puga imaginar, juguen a ser déus i ací sorgeixen els seus pitjors vicis. Sabem que a la llarga aqueixos joves tindran problemes mentals i també les víctimes de l’altre costat.

- Font: Entrevista realitzada per la periodista Ima Sanchís

*Nota de P.Lliure: Nurit Peled-Elhanan va rebre en l’any 2001, el Premi Sajarov a la Llibertat de Consciència (al costat de Izzat Ghazzawi, de Palestina, i Monsenyor Zacarías Kamwenho, d’Angola), guardó atorgat pel parlament Europeu des de 1988 a personalitats o organitzacions que han marcat amb la seua petjada la lluita en favor dels drets humans i de la llibertat en el seu propi país.

una entrevista que val la pena llegir, gràcies a palestina lliure per currar-se la traducció.