Et reclamo la llum que entre els dos vàrem fondre

Retalls de nits perdudes
escapçades damunt els ulls,
bigues de fusta podrida
sobre el llit on hi pengen els malsons,
fantasmes vestits de corcs
record transvestit en horror.

Esquinço lligams
dels esculls del passat,
em desprenc
de l'argolla que m'arrapa el cos,
espai menut
on hi emmudeixen els llavis.

I en les gotes
de les darreres pluges
que m'han gelat els ossos
és quan;
et reclamo la llum que entre els dos vàrem fondre
i l'alè oxigenat de rancúnies.

El cercle es fa petit i ensopegues
vine,
agafa't de la meua mà
i desfem la pols a cada pas.

Al capdamunt
de l'escala fosca,
només una llum vermella
el reflex hostil
de la teva vida què delira,
amb mi.

Són els camins
per bastir-nos
de somnis
el demà.

2012 i sempre

S'acosten temps d'incertesa, vénen mesos magres, setmanes de notícies que ens tenen expectants i es desencadenen en dies on predomina la ràbia i malgrat això no ens faltarà el plat a taula, ni haurem de passar cap punt de control ni la orbita quotidiana estarà governada per ciment i armes...

I tot plegat no és cap excusa per deixar de somniar i lluitar i, pensar que "jo" sense "tu" no sóc res i el "nosaltres" i la vida compartida és l'essència de la felicitat, la base de totes les solidaritats en què l'amor i el respecte, el cuidar-nos esdevé el trampolí per arribar a les lluites de gran alçada o de primera divisió amb la coherència necessària.

jo

tu

ell/ella

però sobretot

nosaltres

buscant el vers[lloc]

Buscant el vers

vaig trobar l'aroma.

Escoltant el silenci

vaig retrobar-me

novament

amb el passat.


Avui 

em trobe l'aroma

que em guia el demà 

i senzillament

m'hi deixe portar.

nostàlgia

ací un trosset del poema "Fa segles que t'espere"


"....Instants de llums vermelles
jugant amb les melodies de color verd fosc,
fent enveja a la lluna oriental
de qualsevol de les mil i una nits,
blanc damunt negre,
tot és color.


Avui sent
la nostàlgia
del futur
que encara
no he viscut."


I en Ché quan va sentir el passat, quan va palpar amb les mans els seus origens, posant-les damunt les pedres inques va dir: -com és possible que senti nostàlgia d'un món que no he conegut?
a voltes intento sortir, mirar-me des de fora i agafant perspectiva això que en diem la vida, i per molt que hi penso no ho acabo d'entendre....

Marxar

"En este momento soy parte de tu dia"
I entre l'anar i venir de moments i detalls que van filant la xarxa quotidiana particular, un petit sospir a cau d'orella em diu: fes-ho. I ara em debatisc entre si creuo l'Atlàntic amb data de caducitat o me'n vaig sense bitllet de tornada...

València, 9 d'octubre

I els mots
ens han servit d'excusa
per aprendre a lluitar
arriscant.

Agermanades per la il·lusió
entre comarques,
del nostre passat
n'hem fet unió,
estimant la diferència
què fan més rica la nostra raó.

Ens hem alliberat
del silici que ens oprimia
la memòria,
fent quilòmetres
avançant
i no vèncer sinó ho fem plegats.

esculls

D' Ushuaia a la Quiaca
dansen les notes
al ritme de la vida
que t'atrapa i et corprèn.

On cada acord
és el batec
que amara el trajecte,
construït d'il·lusions
i batzegades de memòria.

I en el traç
t'eixugues les gotes
dels instants no viscuts
imbatible, lliure.

Il·lustrant-me el pit
de somriures i esperances,
mar endins,
aixoplugant tot record
convertint-lo en futur .