dijous, 19 de desembre del 2013

[Los olivos de Caracas]



Foto: internet

Los olivos de Caracas


 
Cuando el viento

revolvió

la arena del destino

en mis manos

quedaron solo

los olvidos

y los olivos.


Los olivos

como raíces

marcando en ellas,

las manos,

la memoria

de los años

que

auguran la muerte

de quien la baila

a cada instante

demasiado

veloz.


Veloz

recorres el tiempo

amartillando

los pasos

efímeros

dejando

huellas

líquidas

con olor

  a caucho y ron...

dimarts, 23 d’abril del 2013

Solstici







Solstici
Al mercat de les bruixes
subtil passeig a quatre mans
ofegades de desig
furtant el vent
als núvols
que esquerden hores baixes
batecs d'estiu
la nostra veu 

palpita el nou solstici.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Preludi d'un estiu a la República Bolivariana de Venezuela


"Aquest govern serà una merda però és el meu" eren les lletres que conformaven la pancarta d'un obrer xilè, que he conegut gràcies a una novel.la que us recomano molt, i amb la qual he pogut omplir les minses hores lliures caraquenyes.

Vaig dir-me fa unes setmanes que si d'alguna manera havia de començar a escriure sobre la meva experiència veneçolana i com a protagonista principal la revolució bolivariana, seria citant com a preludi a l'obrer xilè. I per què? potser us preguntareu. Doncs en primer lloc perquè la revolució encapçalada per Hugo Chávez no és la millor revolució del món, ras i curt, així de senzill. Però és la revolució de milers de veneçolans i veneçolanes que amb el cor a la mà i la convicció de no aturar-se, els portarà cap a la justícia i l'alliberament que el seu poble i la seva gent es mereix. I per què no també com a punta de llança per a la construcció d'un món millor? posats a demanar...

Dos mesos caben en un món, en una vida, en un gest i en un somriure. Fa una setmana que he tornat i començo a guardar fotografies i escrits; les primeres a l'ordinador i les següents damunt l'escriptori; miraré de posar les paraules en ordre aviat per poder fer un escrit amb cara i ulls però mentrestant llançaré paraules com mirades i les posaré aquí mateix, una darrera l'altra, com en una estació de trens sense serveis, on cada paraula com cada vagó espera el seu moment per sortir i saber la seva destinació....

aeroport, respecte, Caracas, bilocació, 23 de enero, consells comunals, parchita, plaça simón bolivar, waraira repano, genocidi, mercat de chacao, Carmen, Carolina y Carola, arepas i més arepas, reconfiguració del món popular, Kessler; Bourgois i andrés antillano, chuao, Jordi i Marta, antropologia, nacionalització de la Monarquia, entrevistes, detencions, ron i més ron, Tiuna el fuerte, ulls indígenes, intensitat, poesia, brigada catalana-veneçolana Alí Primera, nit a casa els Primera, baina, chevere, agarrar y no coger, reunions, entrevistes, Catiatv, radio del sur, riures, la nuni se'n va, petons de nocilla, campo de pioneros Kaika shi, la Mariela i les seves filles, FC Caracas, escapada a Els Llanos, frente campesino, lliçons d'una mestra de l'escola bolivariana, la pelea se hace peleando, negre, història, sobirania alimentaria, cooperativisme, carta agraria, calor, mosquits, retrobament a maracay, choroní, xocs culturals, paradís particular i col.lectiu, col.lectivo montaraz, coordinadora Simón bolivar, marxen els brigadistes....etc.


Per cert, el llibre que citava a l'inici és aquest 
 
 

dissabte, 7 d’abril del 2012

mil i una llunes

En algun moment, el cistell de les perplexitats va quedar ple..mentrestant plantaré el llimoner on s'hi gronxaran els records, de les branques.....  

 

Il.lustració de: Toni Demuro


El teu crani amarra conquestes
i la teua ma és l'anhel impur,
agre mirada d'incompleta lluna,
el cor se't fa aspre
ballant entre el pànic i la por.

Vicissitud, orgull i oblit
una espera,
que desferma el combat.
Pell, cabell opac,
descontrol, incertesa i rebuig
mirades que penetren
joc d'atzars.
 
...
Mentre una porta resta closa
enmig de marees oblidades.
 

divendres, 2 de març del 2012

Salvador #PuigAntich

Al capdavall de l'inexorable oratge, arriben.
Les temudes hores bordes
de minuts encadenats
on cada segon esdevé
el darrer instant, impecable
i l´últim alè begut, accelerat.

Records retinguts d'una vida
privada de llibertat,
just allà on vas nàixer
per sobreviure des del primer plor
quan el món la benvinguda et va donar.

Llàgrimes prematures
brollen amb la saguera lluna
i em retorna la teva aposta:
No claudicar mai.

Pengen tristors seques
de l'arbre del davant
d'escorça fosca i també forta
on s'hi enfilen els desitjos
i les carícies a l'esquena
que no s'acaba mai,
vorejant la vida
acaronant la llum
abans de partir.

Ara si, un munt de fulles en blanc
han esborrat el futur i
al mirar-me les mans
on hi bullen inequívocs,
els teus ulls,
la teva mirada
que m'explica la victòria,
a cada cingle
que portarà el teu nom.

diumenge, 8 de gener del 2012

burca de bótox

La companya zideva m'ha passat el documental que teniu a sota i m'han agafat basques a part de ganes de dir-ne quatre coses. En tot cas vosaltres jutjareu si li feu una ullada. La primera pregunta que em ve al cap és; Dona, això és al què aspires? i com a conseqüència la segona pregunta és Home així és la dona que vols?
Des de les societats occidentals i capitalistes ens fem farts de criticar el vel que porten les dones als països musulmans i ens omplim la boca sobre la igualtat i l'alliberament de la dona.  Entenem el maltractament com quelcom físic però per altra banda n'hi ha l'intangible però igual de perillós i denunciable. Al capdavall només demostra que seguim vivint en una societat masclista on la dona és un objecte manipulable fins al punt de negar-li la seva vellesa què per mi també és Bellesa. Les canes, per exemple, són boniques i el nostre cos diu què som, el configuren l'aprenentatge fruit dels anys i les experiències viscudes i cuidar-lo és estimar-lo i acceptar-lo. No et maltractis, estima't! 

dilluns, 2 de gener del 2012

2011-2012

2011 tancament d'una etapa; espurnes de llum que irradien esperança entre somriures que ho volien dir tot menys perseverança, valentia amagada rere cada pedra amuntegada que configura la muralla de la Jerusalem més antiga i encisadora. I si, com diuen els obrint pas, murals, murals d'olors, de plors i somriures...on la conjunció dels colors, aromes, tristors i anhels semblen un joc embruixat d'incertesa...fins aviat Palestina!



i l'inici d'una altra per aquest 2012; seguirem intentant deixar de fumar, reconstruir a cada escola el propi aprenentatge des d'una òptica transformadora, demanant quan sigui estrictament necessari, bitllets d'avió sense tornada. I que les nits sense dormir arrenquin entre notes a trenc d'alba, converses solides i mans esteses brollant amb força melodies d'aventures insaciables. i quan la clivella es confongui amb un forat, un  buit erm de caliu, s'entelin les pors amb el baf dels somnis gelats...i uns peus humits facin desaparèixer la telaranya dels vicis absurds....  Benvinguda Bolívia....



i al carrer
un gat s'espera a la porta,
miola presagis....