Hi ha un moviment en la dansa del ventre que s’anomena infinit perquè has d’intentar moure la cintura traçant un infinit dibuixat imaginàriament en l’aire. El moviment és bonic tot i que cal molt d’esforç i concentració.... Quan estic a classe i fem aquest exercici penso en diferents actes quotidians que em recorden aquest camí amb el mateix punt d’anada i tornada d’una vida infinita, sense canvis, sinergies amarades de l’essència dels dies de la marmota consecutius i poc progressius.
Però després hi deixo de pensar i em quedo amb l’aroma de l’insens i l’harmonia d’una musica oriental captivadora, construint així una atmosfera femenina i també, combativa.
1 comentari:
a ballar s'ha dit. Aquí a les escòcies em penso que no saben ni què vol dir aquest verb,...a moure el cos fins a l'infinit i el més enllà!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada