diumenge, 19 d’abril del 2009

infinit

Infinit

Hi ha un moviment en la dansa del ventre que s’anomena infinit perquè has d’intentar moure la cintura traçant un infinit dibuixat imaginàriament en l’aire. El moviment és bonic tot i que cal molt d’esforç i concentració.... Quan estic a classe i fem aquest exercici penso en diferents actes quotidians que em recorden aquest camí amb el mateix punt d’anada i tornada d’una vida infinita, sense canvis, sinergies amarades de l’essència dels dies de la marmota consecutius i poc progressius.


Però després hi deixo de pensar i em quedo amb l’aroma de l’insens i l’harmonia d’una musica oriental captivadora, construint així una atmosfera femenina i també, combativa.

1 comentari:

Lluc Salellas i Vilar ha dit...

a ballar s'ha dit. Aquí a les escòcies em penso que no saben ni què vol dir aquest verb,...a moure el cos fins a l'infinit i el més enllà!

una abraçada!