Era negra nit, les onades resonaven salvatges en tocar la platja mentrestant algun pescador es trovaba amb la sort. Com adolescents ens donàvem les mans, el primer contacte amb l'lla Roja. S'alçava imponent i semblava ser el gegant que vetllava per l'harmonia entre els diferents elements naturals que compartien aquell petit espai. En aquell moment s'hi configuraven tots els detalls dignes de ser recordats.
Aquella va ser una nit, i de dia, sola amb els peus de sorra i la pell bruna de sol, sal i mar, els meus pensaments com vaixells que travessen les onades desintegro les guerres passades, i recullo les petxines i pedretes que els meus ulls distingeixen per anar aparellant amb elles els meus sentiments i desitjos per tal d'anar esborrant i creant. Amb cada petxina un pensament carregat d'essència pels que formen part de la meva vida i també per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada